Com funciona la repotenciació d’un parc eòlic?

Actualitzar instal·lacions existents permet generar més energia neta alhora que es redueix l’impacte ambiental

La transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable aprofitant infraestructures ja implantades al territori.

A Catalunya, moltes instal·lacions solars, eòliques i hidroelèctriques es van posar en funcionament fa dècades. Tot i continuar operatives, sovint ho fan amb tecnologies que han quedat obsoletes i amb un rendiment inferior al que permet l’estat actual de la tecnologia. La repotenciació permet millorar-ne l’eficiència sense ampliar l’ocupació del sòl ni generar nous impactes territorials.

Què és un projecte de repotenciació?

Un projecte de repotenciació consisteix a actualitzar una instal·lació renovable existent substituint equips antics per tecnologia més eficient i fiable. Habitualment es manté l’emplaçament i les infraestructures bàsiques, però en alguns casos la renovació permet reduir el nombre d’equips i, amb això, l’ocupació de sòl.

Aquest enfocament permet optimitzar recursos ja disponibles i contribueix a reduir l’impacte ambiental associat a noves implantacions i afavoreix una transició energètica més eficient i respectuosa amb el territori.

El procés s’inicia amb una anàlisi tècnica detallada de la instal·lació, en què s’avaluen l’estat dels equips, el rendiment actual i el potencial de millora. A partir d’aquesta diagnosi, es defineix una proposta tècnica adaptada a cada cas.

Un cop validat el projecte, es substitueix els elements obsolets per nous equips més eficients. Finalment, la instal·lació repotenciada entra en funcionament i se n’optimitza l’operació per garantir el màxim rendiment energètic.

El parc eòlic del Baix Ebre, un exemple de repotenciació

El projecte del parc eòlic del Baix Ebre exemplifica com la repotenciació pot millorar el rendiment d’una instal·lació renovable sense ampliar-ne l’impacte territorial. La substitució dels 25 aerogeneradors actuals per només 3 nous molins permetrà mantenir la potència del parc, d’uns 4 MW. Alhora, la producció elèctrica gairebé es triplicarà gràcies a una tecnologia més eficient i a un millor aprofitament del recurs eòlic.

El projecte redueix de manera notable l’impacte visual i manté l’emplaçament i les infraestructures ja integrades al territori. A més, no incrementa l’ocupació de sòl i facilita la tramitació ambiental. Una mostra de com produir més energia renovable amb menys elements.

Què se’n fa dels antics aerogeneradors quan es retiren?
La repotenciació d’un parc eòlic no s’acaba amb la instal·lació de nous aerogeneradors. Una part clau del procés és la gestió dels equips retirats, amb l’objectiu de reduir residus i aprofitar al màxim els recursos existents. Sempre que és possible, alguns components poden tenir una segona vida amb usos educatius, de recerca o de divulgació, vinculats al coneixement tècnic i al patrimoni industrial associat a l’energia eòlica.

Quan la reutilització no és viable, es prioritza el reciclatge dels materials. Els aerogeneradors estan formats majoritàriament per acer, formigó i altres metalls que es poden recuperar i reincorporar a la indústria, mentre que els olis i fluids es tracten en instal·lacions especialitzades. Les pales, fabricades amb materials compostos, continuen sent un dels principals reptes, però cada cop s’estenen més solucions de valorització energètica i de reciclatge material.

Projectes com el del parc eòlic del Baix Ebre exemplifiquen aquesta mirada integral a la repotenciació, amb una gestió dels aerogeneradors antics orientada a maximitzar la reutilització i el reciclatge, i a minimitzar l’impacte ambiental del procés. Una manera de demostrar que produir més energia renovable també pot anar de la mà d’una gestió més responsable dels recursos i del territori.