La transició energètica no sempre implica construir noves instal·lacions. En molts casos, la clau és optimitzar el que ja existeix. La repotenciació s’ha consolidat com una de les estratègies més eficients per incrementar la producció d’energia renovable aprofitant infraestructures ja implantades al territori.
A Catalunya, moltes instal·lacions solars, eòliques i hidroelèctriques es van posar en funcionament fa dècades. Tot i continuar operatives, sovint ho fan amb tecnologies que han quedat obsoletes i amb un rendiment inferior al que permet l’estat actual de la tecnologia. La repotenciació permet millorar-ne l’eficiència sense ampliar l’ocupació del sòl ni generar nous impactes territorials.
Un projecte de repotenciació consisteix a actualitzar una instal·lació renovable existent substituint equips antics per tecnologia més eficient i fiable. Habitualment es manté l’emplaçament i les infraestructures bàsiques, però en alguns casos la renovació permet reduir el nombre d’equips i, amb això, l’ocupació de sòl.
Aquest enfocament permet optimitzar recursos ja disponibles i contribueix a reduir l’impacte ambiental associat a noves implantacions i afavoreix una transició energètica més eficient i respectuosa amb el territori.
El procés s’inicia amb una anàlisi tècnica detallada de la instal·lació, en què s’avaluen l’estat dels equips, el rendiment actual i el potencial de millora. A partir d’aquesta diagnosi, es defineix una proposta tècnica adaptada a cada cas.
Un cop validat el projecte, es substitueix els elements obsolets per nous equips més eficients. Finalment, la instal·lació repotenciada entra en funcionament i se n’optimitza l’operació per garantir el màxim rendiment energètic.
El projecte del parc eòlic del Baix Ebre exemplifica com la repotenciació pot millorar el rendiment d’una instal·lació renovable sense ampliar-ne l’impacte territorial. La substitució dels 25 aerogeneradors actuals per només 3 nous molins permetrà mantenir la potència del parc, d’uns 4 MW. Alhora, la producció elèctrica gairebé es triplicarà gràcies a una tecnologia més eficient i a un millor aprofitament del recurs eòlic.
El projecte redueix de manera notable l’impacte visual i manté l’emplaçament i les infraestructures ja integrades al territori. A més, no incrementa l’ocupació de sòl i facilita la tramitació ambiental. Una mostra de com produir més energia renovable amb menys elements.
Què se’n fa dels antics aerogeneradors quan es retiren?
La repotenciació d’un parc eòlic no s’acaba amb la instal·lació de nous aerogeneradors. Una part clau del procés és la gestió dels equips retirats, amb l’objectiu de reduir residus i aprofitar al màxim els recursos existents. Sempre que és possible, alguns components poden tenir una segona vida amb usos educatius, de recerca o de divulgació, vinculats al coneixement tècnic i al patrimoni industrial associat a l’energia eòlica.
Quan la reutilització no és viable, es prioritza el reciclatge dels materials. Els aerogeneradors estan formats majoritàriament per acer, formigó i altres metalls que es poden recuperar i reincorporar a la indústria, mentre que els olis i fluids es tracten en instal·lacions especialitzades. Les pales, fabricades amb materials compostos, continuen sent un dels principals reptes, però cada cop s’estenen més solucions de valorització energètica i de reciclatge material.
Projectes com el del parc eòlic del Baix Ebre exemplifiquen aquesta mirada integral a la repotenciació, amb una gestió dels aerogeneradors antics orientada a maximitzar la reutilització i el reciclatge, i a minimitzar l’impacte ambiental del procés. Una manera de demostrar que produir més energia renovable també pot anar de la mà d’una gestió més responsable dels recursos i del territori.
Avui, 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que busca donar una cara humana als temes ambientals, animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament conscient amb la causa mediambiental i, també, visibilitzar les iniciatives a favor de la sostenibilitat.A L’Energètica, la sostenibilitat és...
La capacitat econòmica, social i d’innovació de la Unió Europea suposa una autèntica oportunitat d’or que permet als territoris que en formen part actuar junts per dur a terme projectes ambiciosos en àmbits complexos: defensa, seguretat, medi ambient i, també, política energètica.En aquest sentit, malgrat que els estats membres conserven...
A mesura que avança la implantació d’energies renovables arreu del territori, especialment les instal·lacions solars i eòliques a sòl europeu, fabricants i investigadors s’afanyen a trobar noves solucions que aprofitin al màxim cada metre quadrat de superfície de col·locació.A la Península Ibèrica, que disposa de zones àmplies i afavorides per...
La pobresa energètica és la incapacitat o dificultat econòmica per atendre amb normalitat el pagament de les factures o rebuts del servei d’electricitat, gas i aigua. Segons dades del Síndic de Greuges del 2023, fins a un 20% de les llars catalanes pateixen alguna mena de pobresa energètica, un percentatge...
Les energies renovables són un dels símbols del desenvolupament sostenible, ja que permeten obtenir energia de manera respectuosa amb el medi ambient i sense esgotar els recursos naturals del planeta. No obstant això, tant l’energia solar com l’eòlica –els dos grans exponents d’aquesta producció renovable, juntament amb la hidroelèctrica– requereixen...
Quan parlem d’augmentar progressivament la importància de les renovables, sovint pensem en la usabilitat d’aquestes fonts –especialment la solar i l’eòlica– per a la generació d’electricitat, tant per a consum individual com col·lectiu de comunitats i ciutats.A Catalunya, el 15,2% de l’electricitat generada el 2023 va provenir de fonts renovables,...
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar paràmetres que afectaran directament a la teva experiència de navegació en aquesta web.
| Tipus de Cookie | Estat |
|---|---|
| Cookies bàsiques per al funcionament de la web |
|
| Cookies de Google Analytics |
|